Autor: Àlex Ramos Fernández

20.008 - Antropologia del disseny - Aula 1

Pública

El Kit de Camp.

Per estudiar una comunitat maker, utilitzarem diversos mètodes etnogràfics dins de l’Antropologia. Penso que combinar etnografia clàssica i etnografia digital pot ser la solució més interessant.

1. Diari de Camp

• Una llibreta física resistent, preferiblement amb graella de punts per facilitar esquemes tècnics.
• Per registrar la observació participant. No només el que es veu, sinó el que es sent: l’olor del tall làser, el soroll de les màquines i, sobretot, el llenguatge no verbal durant les col·laboracions. Serveix per anotar reflexions personals i biaixos que puguin sorgir durant la immersió.

2. Càmera Fotogràfica o Smartphone

• Per tal de documentar les interaccions home-màquina i els espais de treball. Ens interessa captar el caos ordenat de les taules de taller i com els objectes tecnològics conviuen amb elements del territori.

3. Guia de l’Entrevista Semiestructurada o Converses amb Propòsit

• És un guió flexible amb preguntes obertes.
• Ens valdrà per explorar els valors de la comunitat. Per què ho repares? o com vas aprendre a fer-ho? són exemples de preguntes que podem fer. L’objectiu és detectar necessitats no resoltes i entendre el sentiment de pertinença al territori.

4. Eines d’Etnografia Virtual a Discord / Telegram / Grups de WhatsApp

• Ús: Observar la comunitat quan no és al FabLab. Molts problemes es resolen en línia a hores intempestives. Analitzar el to dels missatges i la velocitat de resposta ens donarà pistes sobre la solidaritat digital del col·lectiu.

20.008 - Antropologia del disseny - Aula 1

Pública

Comunitat:

Comunitat de makers de les Terres de l’Ebre.

Definició del grup:

Els makers són persones de totes les edats que tenen la casa plena de cables, llums, motors i ferramentes de tot tipus. És una filosofia de vida, és una manera de fer les coses i veure el món, maker és una cultura de vida: fabricació tecnològica, robòtica, impressió 3D, metal·lúrgia, fusteria. És el DIY Do It Yourself aplicat a necessitats reals i solucions pràctiques.

La cultura maker de la que parlo està basada en el coneixement lliure, en la democratització de la tecnología, en reciclar, en la filosofía d’un món sostenible.

Aquesta es una comunitat maker en un entorn rural, i per tant la podem definir com un ecosistema col·laboratiu on la tecnologia, l’artesania i la cultura del fes-ho tu mateix s’uneixen per donar resposta a les necessitats específiques del territori. A diferència d’altres entorns urbans, on el moviment maker pot tenir un aire més experimental o recreatiu, aquest adquireix una dimensió marcadament pràctica i de servei públic. Aquesta comunitat funciona com a espai, on el coneixement compartit permet reparar maquinària, optimitzar recursos naturals i reduir la dependència tecnològica de les grans ciutats. En facilitar l’accés a eines de fabricació digital com la impressió 3D o el tall làser, robots, etc.. Permetem que el talent local i els nous residents troben un espai per emprendre al territori.

En definitiva, una comunitat maker rural no és només un laboratori de fabricació, sinó una eina que ajuda a empoderar els veïns per transformar la realitat del seu entorn des de la col·laboració i la innovació aplicada.

Elecció d’aquesta comunitat:

Durant la pandèmia, on hi va haver escassetat de materials i prohibició de circulació lliure, aquesta comunitat se les va empescar per produïr mascaretes facials pels sanitaries de les nostres terres, els quals, treballaven sense cap protecció. En un tres i no res, es va parlar amb empreses subministradores, i aquestes van aportar els materials necessaris per fabricar de manera totalment gratuita, així que els makers van solucionar un problema de l’administració sense fer una sola reunió. Es va posar en marxa una xarxa de col·laboració que va atendre hospitals, clíniques i altres professionals de la sanitat en un temps rècord, i tot sense comptar amb una gran organització ni una gerarquia que senyalés quin era el camí a seguir. Es van entregar alguns milers de mascaretes facials de manera desinteressada, i al lloc i temps que les necessitaven. Aquesta capacitat de fer coses em va llamar molt l’atenció, i és per això que l’he escollit com a grup d’estudi.

Salut.

Àlex Ramos